dimarts, 30 de juny de 2009

VIÇENS FERRER

Podríem parlar de Vicens Ferrer com un apòstol, seguidor de l'església catòlica, que en principi va ser Jesuïta i després el va deixar, per dedicar-se al que va interpretar com la seva més valuosa il luminació, a la de saber interpretar a la seva manera personal encertadament, de servir als altres.
La crida que Nostre Senyor li va fer, el la va seguir, perquè va ser un home dedicat de ple als seus germans i germanes, amb una gran visió que la caritat no és a donar almoina a qui no té res, sinó que amb els seus ensenyaments, fer mereixedor a l'individu d'optar a l'aprenentatge i coneixement dels treballs més quotidians, i així en un principi, que es sàpiguen valer per si mateixos.
Llavors podríem parlar que Vicens Ferrer era un revolucionari, no es donen almoines, sinó que ensenya els Cococ per no dependre d'elles.


I això a tots els petits i grans conceptes, ens parla un gran estudiós com jesuïta que és, la seva tasca en principi és fer-se amb el ramat en si, i després un cop obtinguda aquesta confiança, els ensenyarà un dels camins a seguir, en aquest cas, l'Església Catòlica.
La tasca d'aquest home és incommensurable, no conec cap estadista, rei, governant, ni dirigent polític avui en dia, que amb els mitjans que disposava i va tenir al seu abast, pogués promulgar el benestar de tants milers de persones, com a referència i exemple , tenim dades constatats dins de l'àmbit i influència que es movia, es podrien comptar amb els dits d'una mà tan entranyable tasca aconseguida.
És més, en principi valorem les persones de diferents àmbits( educació, benestar social, docència), especial i principalment abans que qualsevol adoctrinament religiós, i un cop aconseguit i consolidades aquestes bases, com diria la paràbola, "la resta vindrà a més".
La seva mort ha estat com la de qualsevol altra ésser humà, dins de la rellevància que va tenir com personatge mundialment conegut.

No ha passat més enllà de la notícia, és a dir, per als coneixedors de la seva obra, s'han sentit afectats i han plorat, però el que no s'acaba d'entendre, ni arriba a la comprensió lògica de la seva pèrdua a l'altura de la seva darrera etapa, se li va començar a donar reconeixement i rellevància internacional, com premis, mencions, commemoracions, claus de ciutat, fill adoptiu de ciutats ,..., de tots aquells que en principi van voler aprofitar-se per la rellevància del personatge, per fer-se " la foto del moment "que per raons polítiques, a l'hora de la seva mort, com a fill il • lustre català, a l'hora del seu enterrament, resar i fer acte de presència davant de les seves restes, van haver molt poques o gairebé cap representació catalana (els de la foto)

Jo podria destacar, com a personatge conegut, entranyable de tots nosaltres, que com a periodista, no només va estar al seu costat, abans i durant la transició de la seva malaltia, sinó que va assistir al seu enterrament, crec que Josep Maria Cunit amb la seva presència ens va representar a tots els catalans de bona fe.

Que visquin per sempre els bons homes, emprenedors de la caritat, fe i cultura, que sota la seva integritat i constància, han sabut fer un baluard de la Fe Amb el vostre permís us diré unes paraules de Vicens Ferrer:
"He declarat la guerra al dolor, al patiment, he signat un compromís de pau: contribuir a la unitat entre les nacions i els pobles."

CERCA SEARCH

Búsqueda personalizada