dilluns, 11 de novembre de 2013

Les mentides del psc-psoe









Any 1.986: Van prometre que dirien no a la OTAN, i quan van governar, van dir sí.
Any 2.003:
         1.Van prometre millores socials, econòmiques pels treballadors, doncs, tot el contrari, ells van  començar la reforma laboral, que avui en dia el PP es troba molt còmode!
          2. Van dir que respectarien el que digués l’Estatut de Catalunya.
       3. L'Alfonso Guerra va dir: "Ya nos hemos cargado el estatuto catalán"

      Per cert, per canviar la constitució, si cal , el PP i el PSOE, es possen d'acord ràpid, REFORMA LABORAL.

Ara que ja tenim els pressupostos que ha preparat el Govern Espanyol del PSOE, podem constatar un cop més que l’incompliment dels socialistes amb Catalunya és ja una tradició. Els pressupostos del 2011 presentats per la VicePresidenta Salgado, no compleixen amb la inversió a Catalunya (Disposició Addicional Tercera). I per tant són novament injustos per al país. Fem una mica de memòria per saber en quin punt ens trobem .

L’Estat deu a Catalunya en concepte d’incompliments de la Disposició Addicional Tercera (anys 2007-2010) 2.755,4 M€. Per altra banda cal recordar que l’any 2010, l’Estat deixarà d’executar a Catalunya el 26,5% de la inversió pressupostada.

Des del 2005, el Govern espanyol ha deixat d’executar inversions per valor de 3.124 M€ per tant cada cinc anys, l’Estat s’estalvia una anualitat sencera d’inversió, i tot això amb la complicitat i silenci sistemàtic dels PSC i dels seus 25 diputats al Congrés i senadors.

Llegim als diaris com la “discrepant” consellera Tura manifesta que el grup del PSC al Congrés no està allà per donar suport al PP, això és evident, però caldria que demostressin que són allà per defensar Catalunya, cosa que amb les dades a la mà, és evident que no fan.

De cara aquesta propera campanya electoral, el PSC intentarà vendre’ns la llibertat de discrepar com una garantia de salut democràtica interna, però la realitat ens demostra que no és veritat. Els diputats i senadors del PSC a Madrid, novament votaran uns pressupostos que ens fan mal com a o país i per tant novament la servitud del PSC passarà per davant dels interessos de Catalunya. Això sí, faran venir al ministre Blanco “Pepiño pels companys del PSC” per explicar-nos que 2 i 2 fan 6. I sinó temps al temps.

Una dada absolutament vergonyant és que aquest proper any 2011 i segons els Pressupostos presentats pel Govern Espanyol, el nivell d’inversions a Catalunya serà del 15’2% en lloc del 18’59 % que correspon al PIB Català, però més preocupant és comprovar com els Socialistes Andalusos saben lluitar pel seu territori, ja que a Andalusia es complirà estrictament amb allò compromès .

diumenge, 10 de novembre de 2013

Els catalans som a Europa i ho continuarem sent sempre i amb la independència, encara millor.



Cap norma dels tractats de la Unió Europea no estableix expressament què passa quan una part d'un estat membre es constitueix en estat independent. Per tant, s'ha d'analitzar cada aspecte regulat en els tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.

1. Euro

Cada estat pren com a pròpia la moneda que vol. Hi ha estats de fora de la UE que tenen l'euro (Montenegro, Kossove, Andorra, etc.), com hi ha estats de fora dels Estats Units que tenen el dòlar (l'Uruguai, Panamà, l'Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro; únicament no admetre-la al consell de direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça, la hi ha presa Luxemburg.

2. Mercat únic: la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones 

Ara totes les empreses i ciutadans dels estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un estat membre. Certament, aquests drets els poden perdre, però tan sols si els vint-i-vuit estats membres prenen aquesta decisió per unanimitat. Si és el cas, les empreses alemanyes ja no podran exportar a Catalunya ni establir-s'hi lliurement, ni exportar a la resta de la UE allò que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitaraen permís de residència i de feina; les financeres britàniques no podran moure-hi capitals lliurement; ni els professionals italians prestar-hi serveis sense traves. 

Presa la decisió, per unanimitat dels estats membres, d'expulsar la Catalunya independent del mercat únic, l'estat català pot establir els requisits, imposts i aranzels que li plaguin, com ara gravar amb més imposts el BBVA que el Banc Sabadell, determinar que tota empresa a Catalunya ha de tenir un mínim del 51% de capital català, que per a vendre a Catalunya l'aranzel d'importació dels productes francesos és del 500% i els dels EUA o Rússia del 0%, expropiar sense indemnització com fan l'Argentina o Bolívia, etc. Si ens expulsen, mans lliures.

3. Institucions europees: la presència al consell, la comissió, el parlament, el TSJ, etc.

Per a integrar-hi la República de Catalunya cal una decisió dels vint-i-vuit estats membres per unanimitat. A parer meu, això no té gens d'importància, perquè hi tindríem un pes equivalent a Dinamarca, i ja se sap que la Unió Europea és com la granja d'Orwell: tots els estats són iguals, però els uns són més iguals que els altres.

4. Conclusions

L'endemà de la independència de Catalunya, tot continua igual quant a la moneda, i quant al mercat únic mentre no ens expulsin per decisió unànime dels vint-i-vuit estats membres; però els nostres president, ministres, directors generals, etc. no aniran a les reunions de la UE mentre no ho acordin per unanimitat els vint-i-vuit estats membres.

Els interessa a tots i cadascun dels vint-i-vuit estats membres d'arriscar les inversions i exportacions a Catalunya? Li interessa a França, amb més de 1.400 empreses a Catalunya? A Alemanya, amb més de 1.000? A Itàlia, amb més de 700? Al Regne Unit i els Països Baixos, amb més 500 empreses cadascuna? Només el 2012 van invertir 2.614 milions d'euros a Catalunya: els interessa que puguem blocar-los els capitals i beneficis? Volen un tracte privilegiat per a les 800 empreses americanes i 300 japoneses que hi ha a casa nostra, i discriminatori contra les empreses dels estats que no reconeguin la Catalunya independent?

Realment els interessa a tots els vint-i-vuit membres de la UE que un estat independent, amb 7,5 milions d'habitants i un PIB de 200.000 milions d'euros, sigui fora del mercat únic, amb plena llibertat fiscal, comercial, política i militar? Volen que siguem un 'free rider'? Volen un estat espanyol membre amb un deute del 100% del PIB i un estat català no membre amb un deute del 25% del PIB? 

No sembla que els altres vint-i-set hagin fet un pacte de suïcidi amb Espanya. Els estats no tenen amics permanents ni enemics perpetus: tenen interessos --aquests sí: permanents i perpetus--. No cal parlar de drets, democràcia i valors europeus. Parlem dels seus interessos, que és l'única cosa que els importa, i és l'única que ens hauria d'importar als catalans.

Per cert, ens interessa a nosaltres de continuar a la Unió Europea?

CERCA SEARCH

Búsqueda personalizada