GRIP A

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

És absurd el que es fa amb la grip A

Aquest és el títol de la contraportada del el diari de Catalunya de farà unes dues semanas.Primero que res dir que qui ha fet aquestes declaracions en el vídeo és una monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat i és doctora en teologia, però també mèdica internista i doctora en salut pública, és a dir, no és cualquiera.Teresa Forcades va estudiar medicina a Barcelona i es va especialitzar en medicina interna als Estats Units. Es va doctorar en salut pública amb una tesi sobre les medicines alternatives.

El que vull dir amb això és que cal escoltar-la, perquè és una especialista en la matèria i no segueix cap interès econòmic, cosa que els governs, entitats farmacèutiques, mitjans de comunicació ia saber qui més, sí que persegueixen interessos econòmics i polítics.

Una de les coses que diu és que la grip A és una combinació de la grip comuna amb la grip aviària, és a dir, una malaltia que es contagia ràpidament combinada amb una malaltia mortal, i això, que pot originar?, Doncs molt senzill , una grip mortal i més de molt fàcil contagi.

¡Val la pena que ens vacunem?, O és que volen matar-nos directament i sobre obligar-nos a fer-ho.
Us convido a veure aquest vídeo, perquè val la pena ecucharla, no és una xerraire, és una senyora, que està casada amb Déu i no amb ningú terrenal.
També hi va haver un altre diari "La Vanguardia" que es va dedicar a criticar, per què?, Els escriptors de "La Vanguardia" han provat la vacuna?, Ha de ser que la vacuna que els han donat, és econòmica o per "seguretat". Per què no diuen que aquesta senyora és doctora, i només comenten que és monja?

Diuen que per què les persones creiem més en les informacions d'internet que en els polítics,, els metges, les farmacèutiques, els mitjans de comunicació?. Doncs molt senzill, vosaltres els periodistes, no tots, per sort, esteu venuts als polítics, als poders econòmics i socials. Aquesta senyora no es ven, i això fa mal.

DANYS COL-LATERALS

 

Què són els danys colaterals?

Són persones que resulten ferides o moren sense tenir res a veure amb el conflicte, és a dir, civils, gent que fan la seva vida i que intenten guanyarsela  el més honradament possible, sense fer mal a ningú, però per desgràcia sempre hi ha algú amb ganes de guerra, que no els importa el que li passi a les persones innocents i passen per sobre de qui sigui per aconseguir els seus beneficis.

Malauradament aquesta famosa frase és utilitzada tant pels terroristes i els governs, i tan hipòcrites són uns com els altres.

 

Us posaré un exemple:

• Una nena que encara no arriba als cinc anys, la evacuen d'uns de tants bombardejos a les zones civils, durant la invasió d'anglesos i nord-americans, això de moment va passar a l'Iraq, durant el mandat de Bush i els seus aliats.

La mort o resultar ferit qualsevol altra ésser humà, ens faria de fer reflexionar, no podem quedar-nos tan tranquils, els ha tocat amb ells, però l'única diferència, es que nosaltres vivim aquí i ells allà, però tots som éssers humans i mai no se sap qué pot pasar.

Al Àfrica també cada dia moren nens de fam i nigú fa res, les organitzacions que diuen que són humanitaries, què fan?, per què encara hi han persones que es moren de fam?

Això fa fàstic, simplement crec que tot és un negoci i res més, els països capitalistes som uns hipòcrites, d'una banda les grans empreses i els seus mitjans de comunicació presumeixen de democràcia i llibertat, però llibertat per a qui ia costa de quantes vides més?

E.E.U.U. gasta a l'any 600 milions de dòlars en despeses militars, mentre uns 15 milions de nens moren cada dia de fam cada any, els beneficis de la guerra semblen més importants que les vides de les persones.

NETEJA DE ARXIUS TEMPORALS D'INTERNET

 

Una feina molt important per tots els que utilitzem internet es la neteja de fitxers temporals que es van acumulant al nostre disc dur i fan que l'ordinador vagi  mès lent a l'hora de navegar i treballar amb els nostres programes instal.lats.

1. A internet explorer nem a menú.
   
2. Eines.
3. Opcions d'internet
   
4. A la pestanya  "General" on diu "Historial d'exploració", li donem a "Configuració", s'obra un altra finestra que hi han tres opcions, nosaltres agafarem la de "veure arxius", li donem i s'obra un altra finestra, que ens diu tots els arxius temporals d'internet acumulats, seleccionem tots els arxius (nem a menú, edició, seleccionar tot) i els eliminen.
   
5. Ens ho pregunta i li diem que si.
   
6. Ho acceptem tot i anem un altra vegada a"Menú", "Eines", "Opcions d'internet", a la mateixa pestanya "General" i dintre del historial d'exploració li donem a eliminar tot.
7. Ens sortirà un altra finestra, que ens demana si volem eliminar també arxius i configuracions que emmagatzemen els complements.
   

Ho marquem i li diem que"si". acceptem tot, tanquem internet explorer i ja està.

Suposo que hi ha molts que ja ho saben, però ho explico de manera que ho entengui fins al més novell en la matèria.

EL TEMPS ESTIVAL

El temps estival, paraula màgica per tots els amants del oci i els temps lliure, parlem d'un tant per cent molt elevat, jo m'atreviria a dir que ens agrada a tots en gran manera.

Uns per practicar els seus esports favorits, uns altres per viatgar i adquirir coneixements d'altres cultures, uns altres per disfrutar i estar més a prop de la natura i després un altra tant per cent , que també són amants en part o en la totalitat d'aquestes activitats, 

Però ai! senyors meus, en paraules col · loquials, el cinturó està tan estret i hem hagut de fer tants forats nous, que pràcticament estem a punt d'arribar a la sivella.

Si abans gaudiem d'un mes de vacances, ja sigui juny, juliol o agost, i alguns al setembre amb el transcurs d'una dècada, hem anat retallant dies fins i tot setmanes d'aquestes joioses vacances, no perquè ens agradi treballar, (que si, com treballadors, ho som i som bons), el cas és que en aquest període de trenta dies, ja no podem gaudir d'allò ques ens agradava i solíem fer.

Alguns diran: "és que les vacances es reparteixen entre Setmana Santa i Nadal i alguns ponts durant l'any", que coincideixi per agafar dos o tres dies, però amics meus, treballadors de tota la vida, de qui estem parlant?, De els treballadors de l'ensenyament, directius, executius, gerents d'empresa i també funcionaris.

El treballador normal, que és el que fa que es mogui l'engranatge econòmic, és el que pateix les conseqüències i el que se sacrifica dies i setmanes de les seves vacances, tot per aquesta crisi galopant i angoixant.
Tornem altra vegada a la platja, a la muntanya, o per a una cuneta a la carretera a menjar-nos l'entrepà o tornar a omplir la carmanyola, muntar la taula plegable amb les seves cadires i posar-nos a menjar el menjar fet a casa.

Resumint, tornem a la dècada dels 70, això és progressar?

LA MEVA WEB MES SEGUIDA DE PINTURES

Un dels pintors que més segueixo, a través de la xarxa, per la seva genialitat, traça ferma, entusiasta del color, vivacitat i expressivitat, sent com és un pintor autodidacta, reconec que pinta tal com ell ho veu i sent, el cula per a mi li dóna molt més valor i puresa

OLEOS  NOGUES

DEL ARBRE CAIGUT SEMPRE ES FA LLENYA

Deubtes, per desgracia, en tenim quiasi tots, pero sempre hi han preferences.

Pujan els preus dels articles (que normalment paguem els pobres), que volen?, que encara sigem mes pobres i no puguem pagar res?.

Resulta, que els articles que compran els rics, per exemple, els cotxes, d'aixó si, hi han ajudes per comprar-los.

No ho entenc, com un govern d'esquerres façi aquesta política, estan esfonsant als que normalment els hi votan, qué pasa?

Partim de la base, que l'esquerra era aquella en que repartíen lo dels rics entre els pobres, donat que els rics, de sempre han explotat als treballadors, els pobres treballadors o volem que ens regalin res, no mes demanem lo nostre, que per aixó ho hem suat. Es a dir, feia que el benestar social general dels menys afavorits fos millor per ells, a consequencia d'incrementar els impostos dels mes benestants, perque així, proporcionalment, fosin milor distribuits amb als menys desfavorits.

Eleccions populars, el poble te tendencia a votar a l'esquerra, perque creu i esta convençuda, que votan-la, aquest repartiment es fara efectiu.

Una vegada l'esquerra, popularment votada arriba al poder, per governar i portar a terme la seva legislació, vulguin o no, es veuen obligats a pactar en aquest cas , (parlem del govern legítim establert per votació popular)amb els poders factics (banca, capital, multinacionals i govern a nivell global que dominan l'economía).

Una vegada arribem a aquesta conclusió, ens donem comte, que el nostre vot es legítim dintre de les urnes i te el seu pes específic, pero a l'hora de fer efectives les premises o promeses, ens trobem que el qui mana i mou els fils, no son uns altres que els que globalment mouen l'economía.

Aixó, no solsament ens pasa als d'esquerra, a la dreta li pasa el mateix, l'únic que es dona el cas de que tenen mes vincles propers i a l'hora de pactar o d'entendres amb aquesta autoritat global, el seu enteniment es més racional.

Conclusions:

• Llibertat, a canvi de perdua de llibertat, camuflada de prestacions, benestar social, aspectes de lliure esbarjo, "que aquest ja esta previst", que no es donat, si no que ens consta diners als mateixos pobres.
• Es a dir, el sistema está fet e ideat, perque cada pas que créiem que donem endavant amb prosperitat per tothom, retrocedim dos en individualitat personal.
• Un treballador entra a la seva joventut a una empresa gran, se li promet que fen-li un petit descompte mensual, quan arribi la seva jubilació, tindrá una prestació a part, que le incrementará la seva jubilació(un pla de pensions), que aquest pla el fa l'empresa, que al mateix temps directa o indirectament pertany, es a dir, obté uns beneficis, per lo tant, ja juga en la capitalització dels diners del treballador de per vida.
• L'empresa també te una mutua pels treballadors, que sempre directa o indirectament, l'interessa que tots els seus treballadors(en cas de baixa laboral), pasin per la mútua, la cual en el periodo i diagnóstic es favorirà de la temporalitat i serveis que se li donguin al treballador.
• Així, com podría posar exemples en general com, hores extraordinaries, (retribució pagada en temps específic), per no contractar nou personal, i així a l'empresa li surt mès económic, mentres que el treballador cada día te menys temps per gaudir del seu temps lluire, ja guanyat.

VIÇENS FERRER

Podríem parlar de Vicens Ferrer com un apòstol, seguidor de l'església catòlica, que en principi va ser Jesuïta i després el va deixar, per dedicar-se al que va interpretar com la seva més valuosa il luminació, a la de saber interpretar a la seva manera personal encertadament, de servir als altres.

La crida que Nostre Senyor li va fer, el la va seguir, perquè va ser un home dedicat de ple als seus germans i germanes, amb una gran visió que la caritat no és a donar almoina a qui no té res, sinó que amb els seus ensenyaments, fer mereixedor a l'individu d'optar a l'aprenentatge i coneixement dels treballs més quotidians, i així en un principi, que es sàpiguen valer per si mateixos.

Llavors podríem parlar que Vicens Ferrer era un revolucionari, no es donen almoines, sinó que ensenya els Cococ per no dependre d'elles.

I això a tots els petits i grans conceptes, ens parla un gran estudiós com jesuïta que és, la seva tasca en principi és fer-se amb el ramat en si, i després un cop obtinguda aquesta confiança, els ensenyarà un dels camins a seguir, en aquest cas, l'Església Catòlica.

La tasca d'aquest home és incommensurable, no conec cap estadista, rei, governant, ni dirigent polític avui en dia, que amb els mitjans que disposava i va tenir al seu abast, pogués promulgar el benestar de tants milers de persones, com a referència i exemple , tenim dades constatats dins de l'àmbit i influència que es movia, es podrien comptar amb els dits d'una mà tan entranyable tasca aconseguida.
És més, en principi valorem les persones de diferents àmbits( educació, benestar social, docència), especial i principalment abans que qualsevol adoctrinament religiós, i un cop aconseguit i consolidades aquestes bases, com diria la paràbola, "la resta vindrà a més".
La seva mort ha estat com la de qualsevol altra ésser humà, dins de la rellevància que va tenir com personatge mundialment conegut.

No ha passat més enllà de la notícia, és a dir, per als coneixedors de la seva obra, s'han sentit afectats i han plorat, però el que no s'acaba d'entendre, ni arriba a la comprensió lògica de la seva pèrdua a l'altura de la seva darrera etapa, se li va començar a donar reconeixement i rellevància internacional, com premis, mencions, commemoracions, claus de ciutat, fill adoptiu de ciutats ,..., de tots aquells que en principi van voler aprofitar-se per la rellevància del personatge, per fer-se " la foto del moment "que per raons polítiques, a l'hora de la seva mort, com a fill il • lustre català, a l'hora del seu enterrament, resar i fer acte de presència davant de les seves restes, van haver molt poques o gairebé cap representació catalana (els de la foto)

Jo podria destacar, com a personatge conegut, entranyable de tots nosaltres, que com a periodista, no només va estar al seu costat, abans i durant la transició de la seva malaltia, sinó que va assistir al seu enterrament, crec que Josep Maria Cunit amb la seva presència ens va representar a tots els catalans de bona fe.

Que visquin per sempre els bons homes, emprenedors de la caritat, fe i cultura, que sota la seva integritat i constància, han sabut fer un baluard de la Fe Amb el vostre permís us diré unes paraules de Vicens Ferrer:

"He declarat la guerra al dolor, al patiment, he signat un compromís de pau: contribuir a la unitat entre les nacions i els pobles."

EL CATALA ES CULTURA

Vaig néixer a Barcelona i em vaig educar a Euskadi fins als vint anys. Ni el meu pare ni la meva mare són catalans, però quan vaig arribar aquí una de les primeres coses que vaig fer va ser, aprendre català, no és difícil, amb un any que ho vaig estudiar, ho vaig aprendre, i després lògicament ho vaig ser practicant.

A la gent que coneixia jo els deia que em parlessin en català, perquè així jo ho aniria aprenent, i jo lògicament els contestava com podia, i poc a poc vaig anar parlant català, cada vegada més i en dos o tres anys, ja vaig començar a parlar sense objeccions el català amb tothom.

Jo considero que qualsevol persona que vingui a viure a Catalunya, hauria d'aprendre el català, que és un idioma conegut, segurament no com voldríem els catalans, i aquí no parlo d'ideologia política, sinó de cultura

A mi em molesta molt a persones que porten vivint aquí més de vint o trenta anys, ni tan sols tinguin el detall de parlar, ni tan sols una miqueta, i no és perquè no ho entenguin. Uns posen l'excusa que senten vergonya per si el parlen malament, altres diuen que com estan a Espanya, parlen en català, i bé, ja no sé quantes més excuses es poden inventar.

Jo he vist amb els meus propis ulls i sentit amb les meves orelles, com persones vingudes de més lluny (EUA, països de la resta d'Europa, d'Amèrica del Sud ,...), quan vénen aquí, el primer que fan és aprendre català i fins a molts el parlen i no tenen cap vergonya de com el parlen, ni els preocupa del país d'on són, sinó, "on viuen"

Jo crec que el que si els hauria de donar vergonya, és que persones que vénen de més lluny estiguin més predisposats que ells a aprendre. El català és un idioma, per tant és cultura.Encima hem de sentir de vegades dir que el castellà o espanyol està perseguit a Catalunya, això és una absurda mentida. El 90% de la premsa escrita i televisada és en català, així que, no es poden queixar.Quan hi ha un grup de persones, que només hi hagi una persona que parli en català, resulta que al final entre ells es parlen en castellà, però clar els catalans som més educats i al final cedim. A les escoles, lògicament els nens han d'aprendre català, perquè viuen i se suposa que en el futur ho seguiran fent aquí a Catalunya, però també aprenen català.

En fi, jo crec que els castellano-espanyols, ens volen fer sentir culpables per ensenyar, parlar i tot el que sigui en català els molesta, perquè sigui com sigui, els espanyols que tots aprenguin i parlin català única i exclusivament, i això és voler matar una cultura. La Catalana.

Com més idiomes se sàpiguen, és millor, de fet crec que des de petits tots hauríem d'aprendre quatre o cinc idiomes, perquè es té una predisposició per aprendre que qualsevol persona mayor.Eso no vol dir que quan una persona arriba a Catalunya, hagi de saber català, lògicament se'ls ha de donar un temps a tots, igual que en qualsevol altre país del món. Els que no s'adapten o aprenen l'idioma és perquè no volen.

ELS HI DEBEM RESPECTE

Sempre m'ha semblat injust el que va passar amb els indis americans, tant del nord com del sud.

A sobre que ells són els que realment estaven al seu país, els traiem les terres, la família la tranquil • litat, ells només caçaven per menjar i vestir-se i lluitaven per defensar-se, com tot el món.

Però clar, tot això va arribar a més i ells lògicament van reaccionar d'una altra manera, que no els justifico perquè també van fer coses que no estan gens bé, però els "blancs" tampoc van fer res per arreglar-ho, tot el contrari.

Si partim de la base que els indis van ser un poble conquerit i ja sabem el que representa conquerir. És a dir, en una conquesta s'utilitza la força, si al que li estan envaint no està d'acord, llavors quan envaïts per la força, no hi ha límits.
S'utilitza tota l'agressivitat possible, sotmetre als que han perdut a l'esclavitud i si es resisteixen, els eliminem.
Des del punt de vista que nosaltres, no estàvem en aquells temps, és fàcil criticar els colons, que l'únic que intentaven era tenir una vida millor per a ells i les seves famílies.
Si volem buscar els realment culpables, no són aquests precisament, sinó que són els especuladors, els que es volen enriquir a costa dels altres, als oportunistes, a les grans companyies, que aprofiten la seva presència i busquen la protecció dels militars, per al seu propi benefici, i es van fer moltes atrocitats. 
Per posar-vos un exemple, deixant a part les persones, quan van arribar els primers expedicionaris, a l'oest americà havien 2 milions de búfals i en un període molt curt de temps, van quedar 2.000 búfals.

Pel que fa a les persones, en aquest cas, els indis, se'ls hauria de demanar perdó pel genocidi qwue van fer i van provocar les autoritats en aquells temps

Els indis haurien de tenir un poder polític, social i econòmic. Si no m'equivoco farà uns 5 anys vaig llegir en un diari seriós, que en les presons dels EUA, el que més havía era població índia, després població hispana, població negra i població blanca.

Això no vol dir altra cosa, que encara segueixen persisteix els de sempre, i em sembla que això hauria de fer reflexionar al govern, i fer que tota la població, en general, siguin iguals en drets i deures. Als indis de tota Amèrica, els devem un gran respecte.

FEINA DIGNA I BEN RETRIBUIDA

En primer lloc solucionem els nostres problemes, que són els que ens afecten directament i després ens posem fermament per poder ajudar al desenvolupament social, laboral i integral dels nouvinguts (estrangers), així és com jo crec que podem tenir una posició amb avantatge i força per poder demanar tot el que calgui, per poder enfrontar-nos dins d'un sentit comú, amb el suport popular.

Vull aclarir una cosa, abans que res, no és qüestió de racisme, perquè primer s'haurien de solucionar els problemes de la gent treballadora del nostre país i després dels de fora. Tampoc hem de tolerar que vinguin de fora i treballin per menys diners que nosaltres, per culpa d'això (que hi ha hagut més d'un que li ha anat molt bé). Això ha fet que baixi el nostre nivell adquisitiu, però no és d'ara, sinó que ja fa 20 anys que està passant i ningú no hem fet res per arreglar -lo.

Ja n'hi ha prou d'explotació, de treballs mal pagats amb sous miserables, estem els treballadors d'avui en dia gairebé com esclaus, i encara sort que govern l'esquerra, perquè si haguessin continuat els de dretes, encara seria pitjor, podríem etar dins d'una guerra , pot ser que exafere, però aquesta gent no té escrúpols

La crisi que tenim ara, ha vingut provocada per tot aquest capitalisme salvatge, que ja fa més de 20 anys governa a l'ombra, ja que des de llavors fins ara, els sous, han anat baixant el nivell adquisitiu a poc a poc, gairebé sense donar-nos compte, però no tothom és tonto. I a sobre els de dretes diuen que aquesta crisi és per culpa del govern d'esquerres, que poca vergonya!, Si van ser ells qui la van provocar. Per que, a veure, quan es va fer el canvi de l'euro, que jo sàpiga hi havia la dreta en el govern i tot va pujar com l'escuma i els sous es van quedar igual.

Qui s'ha quedat aquesta diferència tan gran? Algú em pot contestar, si us plau, per què quan el PP, deia que "Espanya va bé", això no era mentida, o almenys els treballadors no ens donàvem compte, perquè aquests grans beneficis que parlaven serien per a les grans empreses , bancs i amics del PP, i en general polítics de dretes.

Qui s'ha beneficiat?

I després guanya els socialistes, però resulta que no poden arreglar les coses, jo crec que hi ha uns poders, que estan per sobre de la política i que al mateix temps són els que la dirigeixen, perquè també són els que financen els partits polítics, que no deixen de ser el que la societat demana. I tampoc tinc la certesa que els socialistes estan fent suficient, perquè no sé que passa, que quan arriben al poder, podríem dir aquella frase tan coneguda per tots "els mateixos gossos amb diferents collars", aquests amb premissa socialista, que no semblen d'esquerres.

Li vaig escriure una carta al president Zapatero, per comunicar-li que els sous i pensions d'avui en dia, no arribàvem a final de mes, i la seva resposta va ser aquesta:

Con un retraso que espero sepa disculpar, contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno, en el que se refiere a los salarios de los trabajadores, y a las pensiones mínimas, agradeciéndole las sugerencias que nos realiza. Ante todo, he de aclararle que, a excepción del caso de los empleados del sector público, el Gobierno no interviene ni fija las subidas de los sueldos, ya que son producto de la negociación de los convenios colectivos entre los representantes sindicales y las empresas. Sin embargo, el Gobierno sí establece los importes del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), el cual, a lo largo de la anterior Legislatura, experimentó una subida del 30,3 por ciento, habiéndose dado cumplimiento al compromiso electoral de elevar progresivamente su cuantía hasta llegar a 600 euros mensuales en el año 2008. Asimismo, durante la presente Legislatura, el Ejecutivo tiene la intención de que el SMI llegue a alcanzar los 800 euros mensuales en 2012. Por otra parte, puedo informarle de que las medidas adoptadas en materia de revalorización de pensiones del Sistema de Seguridad Social, junto con la aprobación de unos incrementos superiores para el caso de las pensiones mínimas (un 6 por ciento de subida media prevista en el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2009), suponen en su conjunto un gran esfuerzo económico del Estado y tratan de beneficiar, de la forma más justa posible, a todos los pensionistas y, en especial, a los más necesitados. A ese respecto, la dotación para pensiones en 2009 supondrá un 8,3 por ciento más que en 2008 y, en el caso de las pensiones mínimas, las mayores subidas las percibirán las viudas y los pensionistas que viven solos y no tienen más recursos que su pensión. Tenga la seguridad de que el Gobierno va a hacer el mayor esfuerzo posible para atenuar eficazmente las consecuencias del frenazo económico, con el compromiso de no incumplir ni dejar en suspenso ninguno de los objetivos de la política social contraídos con la ciudadanía ni ninguna de las inversiones que se han de seguir haciendo, a mayor ritmo si cabe, en infraestructuras, educación e innovación. Dentro del margen de sus competencias, el Gobierno continuará trabajando para mejorar la situación de las personas más desfavorecidas, incrementar la capacidad adquisitiva de las familias y conseguir una mejor calidad de vida para los ciudadanos en general. Atentamente. José Enrique Serrano Martínez. Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno.

La meva resposta no es va fer esperar:

Gracias por contestar, y le agradezco su respuesta, pero no me sirve, eso ya lo sabemos todos, lo   posible, a todos los pensionistas y, en especial, a los más necesitados. A ese respecto, la dotación para pensiones en 2009 supondrá un 8,3 por ciento más que en 2008 y, en el caso de las pensiones mínimas, las mayores subidas las percibirán las viudas y los pensionistas que viven solos y no tienen más recursos que su pensión. Tenga la seguridad de que el Gobierno va a hacer el mayor que quiero es que se esfuercen de verdad.

Antes, un sueldo consistía en 4 partes:
1- para el piso.
2- para comer.
3- para vestir.
4- para ahorrar.
Hoy en día, con 2 sueldos, no se llega a final de mes.
Aquí, ha habido tongo y gordo.
Ya hace 20 años que los trabajadores estamos en crisis, y nadie ha puesto remedio, los precios no han parado de subir, y los sueldos, siempre con la famosa frase "moderación salarial", y no digamos cuando el cambio de la peseta al euro, fue el "gran robo". Los sueldos se quedaron igual y los precios subieron casi el doble.
Yo no sé, si son ustedes los responsables, pero si que se que a ustedes les toca mover ficha.
No dejen que los empresarios siempre ganen la partida, porque en esta sociedad todos contamos.
Yo he sido también empresaria, y si me he tenido que trabajar y remangarme, lo he hecho, pero, hoy en día los empresarios (no todos), quieren ganar mucho dinero y pagar pocos sueldos, así un país no funcionará nuncas.
Quien realmente mueve el dinero, somos los trabajadores y pequeños y medianas empresas.
Porque los que tienen mucho no mueven el dinero.
Nosotros, los consumidores en general, somos los que movemos la economía.
Espero una pronta respuesta, sinceramente digo lo que pienso.
Atentamente,
Anna Mª de la Mota.

Amb això està dit tot, l'únic que em va contestar va ser el mateix que diuen per la televisió per tenir la gent enganyada, és a dir, res, que realment no em va aclarir la pregunta.

DEU I DARWIN

Quan jo estudiava em van preguntar a classe si crèiem que creure en Déu ia la teoria de Darwin era compatible, jo vaig ser l'única que vaig dir que sí.

No sé per què la gent insisteix a separar teories, per a mi és totalment compatible, ja que és lògic pensar que l'ésser humà ha tingut una evolució, perquè el que cregui que venim del fang, és que no sap interpretar la Bíblia. La Bíblia i el Nou Testament són plens de metàfores, per tant, no s'ha de llegir literalment, sinó interpretar com un missatge que Déu ens va donar, i ens va donar un do especial, el millor que a qualsevol altre animal li va donar.

Així sabem que som afortunats i hem d'aprofitar-lo per fer les coses el millor possible i ser bones persones. També és lògic pensar que Nostre Senyor li va donar una oportunitat a l'homo sapiens, perquè evolucionés i es convertís en el que és avui en dia.

La ciència en el transcurs dels anys es dóna compte i dóna a conèixer tots els seus estudis, avenços i investigacions en general, dins les quals, està més que provada l'evolució de les espècies. Així com, està demostrat que gran part dels esdeveniments històrics, segons la religió, encertadament com el diluvi, es comprova tant per la part religiosa i científica.

La religió ho constata dins de l'Antic Testament com interpretació i la part científica ho constata com una evolució de la Tierra.Es dir, en general, el que per a nosaltres és totalment normal, aquesta harmonia que hi ha entre la religió i l'evolució, per a Darwin , quwe va ser qui va exposar aquestes teories, no només els més creients, sinó que la part intel.lectual i científica de l'època se li van posar en contra.

El que encara està per demostrar és el misteri de la vida, que és aquest gran baula que hi ha entre tots els coneixements que hem descobert fins ara i la vida en si mateixa, és dedcir, d'on va sortir la primera llavor?. Això per als creients ho tenim fàcil, en què Déu va proporcionar la llavor i la resta és la teoria de Darwin.

MALALAI JOYA

Avui he anat a la perruqueria i mentre esperava el meu torn, he fullejat algunes revistes, com fem gairebé totes les dones.

Però a mi no m'agraden les revistes del cor, així que per sort hi ha un altre tipus de revistes com "Geo", o una que he vist d'una ONG catalana, i en aquesta revista m'he adonat que hi ha una dona afganesa , com es diria vulgarment, "amb un parell de ..."

Es diu Malalai Joya i era parlamentària en el congrés d'Afganistan i va dir davant de tot el parlament, que mentre hagin violadors i traficants en el parlament ella no podria suportar-lo i que aquests senyors haurien de donar comptes.

Per desgràcia la van expulsar del parlament afganes i ha rebut amenaces de mort però ella segueix sent valenta i diu que no callarà.
Però clar, no hi ha hagut molta propaganda sobre aquesta dona, ja que diu que també les tropes espanyoles s'hauria d'anar d'Afganistan.
Us deixo un enllaç, perque sapigueu algo mès d'ella.
Malalai Joya, jo t'admiro, per mí ets una heroina.

Espero que siguis l'exemple a seguir, no només per les dones afganeses, sinó per les de tot el món.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=556907&idseccio_PK=1026

TRICAMPIONS

Gràcies Pep, ningú donava un duro per tu, però pel poc que entenc de futbol, tampoc ho tenia molt clar, però he de dir que ets una persona excel lent, no només com a entrenador, que ho has demostrat de sobres, sinó com a ésser humà

I a més, jo sincerament m'he emocionat perquè ets català, i això és el millor que li pot passar al Barça, jo sóc catalana i basca i aquests sentiments no es poden evitar i jo estic orgullosa que sigui así

.No canviïs mai.

Mai t'oblidarem.

PREGUNTES QUE FAIG

Per què no es pot ser d'esquerres i creure en Déu?
Qui diu això?
Ha de ser algun ignorant, perquè Jesucrist va ser el primer revolucionari conegut a tot el mòn.
Probablement Crist, el nostre Senyor, el qual va morir per tots nosaltres, segons les Santes Escriptures, jo ho catalogaríem com el fundador d'un moviment d'esquerra, en la seva època.

OLEOS NOGUES

OLEOS NOGUES:
Es un pintor que no es conegut, pero a mi m'agrada molt. La seva obra, simplement es diferent.

LA NOSTRA CREU

Un gran home, un exemple a seguir, i nosaltres no hem de ser menys, hem de lluitar pels nostres drets, un treball ben retribuït, però nosaltres també hem de saber complir, perquè ells no tinguin excuses per acomiadar o menysprear.

Perseguit per les bruixes del sistema de l'època, es va enfrontar en gran part als esteriotipos del moment, no li faltaven les influències de la seva joventut.

 

Generalitzant, podríem dir, que un cop establert el seu reconeixement popular, va disposar i va tenir l'oportunitat d'expressar-se sota la seva visió d'actor dins del cinema, dels problemes de classe, ideologia política, intel.lectual, que li van tocar viure en la seva època.