EL TEMPS ESTIVAL

El temps estival, paraula màgica per tots els amants del oci i els temps lliure, parlem d'un tant per cent molt elevat, jo m'atreviria a dir que ens agrada a tots en gran manera.

Uns per practicar els seus esports favorits, uns altres per viatgar i adquirir coneixements d'altres cultures, uns altres per disfrutar i estar més a prop de la natura i després un altra tant per cent , que també són amants en part o en la totalitat d'aquestes activitats, 

Però ai! senyors meus, en paraules col · loquials, el cinturó està tan estret i hem hagut de fer tants forats nous, que pràcticament estem a punt d'arribar a la sivella.

Si abans gaudiem d'un mes de vacances, ja sigui juny, juliol o agost, i alguns al setembre amb el transcurs d'una dècada, hem anat retallant dies fins i tot setmanes d'aquestes joioses vacances, no perquè ens agradi treballar, (que si, com treballadors, ho som i som bons), el cas és que en aquest període de trenta dies, ja no podem gaudir d'allò ques ens agradava i solíem fer.

Alguns diran: "és que les vacances es reparteixen entre Setmana Santa i Nadal i alguns ponts durant l'any", que coincideixi per agafar dos o tres dies, però amics meus, treballadors de tota la vida, de qui estem parlant?, De els treballadors de l'ensenyament, directius, executius, gerents d'empresa i també funcionaris.

El treballador normal, que és el que fa que es mogui l'engranatge econòmic, és el que pateix les conseqüències i el que se sacrifica dies i setmanes de les seves vacances, tot per aquesta crisi galopant i angoixant.
Tornem altra vegada a la platja, a la muntanya, o per a una cuneta a la carretera a menjar-nos l'entrepà o tornar a omplir la carmanyola, muntar la taula plegable amb les seves cadires i posar-nos a menjar el menjar fet a casa.

Resumint, tornem a la dècada dels 70, això és progressar?

LA MEVA WEB MES SEGUIDA DE PINTURES

Un dels pintors que més segueixo, a través de la xarxa, per la seva genialitat, traça ferma, entusiasta del color, vivacitat i expressivitat, sent com és un pintor autodidacta, reconec que pinta tal com ell ho veu i sent, el cula per a mi li dóna molt més valor i puresa

OLEOS  NOGUES

DEL ARBRE CAIGUT SEMPRE ES FA LLENYA

Deubtes, per desgracia, en tenim quiasi tots, pero sempre hi han preferences.

Pujan els preus dels articles (que normalment paguem els pobres), que volen?, que encara sigem mes pobres i no puguem pagar res?.

Resulta, que els articles que compran els rics, per exemple, els cotxes, d'aixó si, hi han ajudes per comprar-los.

No ho entenc, com un govern d'esquerres façi aquesta política, estan esfonsant als que normalment els hi votan, qué pasa?

Partim de la base, que l'esquerra era aquella en que repartíen lo dels rics entre els pobres, donat que els rics, de sempre han explotat als treballadors, els pobres treballadors o volem que ens regalin res, no mes demanem lo nostre, que per aixó ho hem suat. Es a dir, feia que el benestar social general dels menys afavorits fos millor per ells, a consequencia d'incrementar els impostos dels mes benestants, perque així, proporcionalment, fosin milor distribuits amb als menys desfavorits.

Eleccions populars, el poble te tendencia a votar a l'esquerra, perque creu i esta convençuda, que votan-la, aquest repartiment es fara efectiu.

Una vegada l'esquerra, popularment votada arriba al poder, per governar i portar a terme la seva legislació, vulguin o no, es veuen obligats a pactar en aquest cas , (parlem del govern legítim establert per votació popular)amb els poders factics (banca, capital, multinacionals i govern a nivell global que dominan l'economía).

Una vegada arribem a aquesta conclusió, ens donem comte, que el nostre vot es legítim dintre de les urnes i te el seu pes específic, pero a l'hora de fer efectives les premises o promeses, ens trobem que el qui mana i mou els fils, no son uns altres que els que globalment mouen l'economía.

Aixó, no solsament ens pasa als d'esquerra, a la dreta li pasa el mateix, l'únic que es dona el cas de que tenen mes vincles propers i a l'hora de pactar o d'entendres amb aquesta autoritat global, el seu enteniment es més racional.

Conclusions:

• Llibertat, a canvi de perdua de llibertat, camuflada de prestacions, benestar social, aspectes de lliure esbarjo, "que aquest ja esta previst", que no es donat, si no que ens consta diners als mateixos pobres.
• Es a dir, el sistema está fet e ideat, perque cada pas que créiem que donem endavant amb prosperitat per tothom, retrocedim dos en individualitat personal.
• Un treballador entra a la seva joventut a una empresa gran, se li promet que fen-li un petit descompte mensual, quan arribi la seva jubilació, tindrá una prestació a part, que le incrementará la seva jubilació(un pla de pensions), que aquest pla el fa l'empresa, que al mateix temps directa o indirectament pertany, es a dir, obté uns beneficis, per lo tant, ja juga en la capitalització dels diners del treballador de per vida.
• L'empresa també te una mutua pels treballadors, que sempre directa o indirectament, l'interessa que tots els seus treballadors(en cas de baixa laboral), pasin per la mútua, la cual en el periodo i diagnóstic es favorirà de la temporalitat i serveis que se li donguin al treballador.
• Així, com podría posar exemples en general com, hores extraordinaries, (retribució pagada en temps específic), per no contractar nou personal, i així a l'empresa li surt mès económic, mentres que el treballador cada día te menys temps per gaudir del seu temps lluire, ja guanyat.