més ampliament.
I un enllaç de Solidaritat Catalana per l'Independència.
Us resumiré aquí, el per què de l'independència a Catalunya, la volem ja.
Les diverses mutilacions que ha patit el nou Estatut de Catalunya, malgrat ser ratificat pels parlament català i espanyol, les controversies(de mal pagador) subjacents amb els responsables econòmics del govern central a l'hora d'aplicar la nova normativa catalana(tres anys de negociacions) i el mal acord econòmic a que s'ha arribat malgrat el triomfalisme del tripartit(PSC-PSOE-ERC-IC), no fan sinó que refermar-nos en la creença que Catalunya ha de ser independent o no será. Les promeses i mentides s'eternitzen sota la convivència dels poders fàctics espanyols.
Catalunya, conquerida sota els militars, porta 300 anys sent una colònia de l'Estat Espanyol. En aquests moments de crisi han passat tres anys per analitzar i posar damunt de la taula una proposta de finançament inacceptable i de no aplicació inmediata. L'independència es l'única sortida. La negociació, el pactisme o l'encaix amb un Estat Espanyol centralista, excloent i a més a més difamador i menyspreador, ja no és possible.
L'any 1.714 Catalunya va ser esborrada com a nació per l'exèrcit francès i entregada com a present al Borbó Felip V, net del rei de França. Els catalans, tot i ser sotmesos i obligats a alimentar l'exèrcit d'ocupació i enderrocar les seves propies cases per construir la Ciutadella, van treballar amb gran afany.
No totes les xifres que es publiquen son certes. Fins i tot alguns estudis fets per persones properes al independentisme. El fet és que el valor de les inversions en serveis públics són molt difícils de determinar. Així, una cosa són les xifres que es publiquen i un altra la realitat.
El cálcul dels impostos recaptats tampoc es correspon amb la realitat. Molts impostos que paguen els ciutadans de Catalunya figuren com a recaptats a la capital de l'estat, on hi ha les oficines centrals de les grans empreses i, en conseqüència, el seu domicili fiscal.
En general, crec que la xifra publicada d'un dèficit fiscal de 20.000 milions d'euris l'any és, amb tota probabilitat, només la meitat de l'espoli. Si la situació no canvia radicalment, Catalunya acabarà sent una regió pobre.
La declaració d'independència ha de ser clara i sense floritures. El Parlament de Catalunya com a representant legítim del poble, ha de declarar la República Catalana com estat independent dins de l'Unió Europea, el territori akl qual haurá formar part fins a aquell moment sota la jurisdicció de la Generalitat de Catalunya.
La declaració d'independència ha de ser inmediatament comunicada al Govern i al Parlament Europeus, així com a tots els països membres de l'Unió Europea i de les Nacions Unides. Evidentment també al Govern i al Parlament de l'estat Espanyol.
Si es declara l'independència, tots els ciudatans empadronats a Catalunya amb nacionalitat espanyola, disposaran de forma automàtica la nacionalitat catalana, a no ser que no ho vulguin. També es podra tindre la doble nacionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada