diumenge, 23 d’octubre de 2011

PAU A EUSKAL HERRIA

Ja era hora!!!. Després de 53 anys, ha arribat la pau, tan desitjada i esperada per les persones de bé.
 He ressat moltes vegades, des de que tinc us de raó, perque s'acabi el terrorisme, sobre tot a Euskal Herria, no en vá, és la terra del meu cor. He nascut a Barcelona, als dos anys vaig anar a viure a Algorta (Biscaia). I ara fa uns 25 anys que vic a Catalunya.
Sempre he viscut molt bé a Euskal Herria, de veritat, encara que la gent no s'ho cregui. Aviam, quan hi habien avís de bomba, simplement, no agafaba el tren, el meu pare em portaba al col.legi. I una vegada, va passar, que jo tenia uns 18 anys, o sigui, al any 1982, i estaba trucant al meu novio, des de una cabina telefònica, i un individu em va trucar a la porta de la cabina, dient-me que estaba tardant, jo li vaig dir que s'esperés, i aleshores em va dir, que era policia, jo em vaig assustar, i vaig dir-li que entrés, ja esperaria jo. Bé, després vaig continuar parlant per teléfon, i res. Però al dia seguent, em vaig assebentar, que habian mort un etarra que se'n va anar de l'ETA. No me'n recordo del seu nom i després amb el temps també van matar a la Yoyes.

Que sapigueu, que mai em va passar res. És més, jo sempre he viscut amb tranquilitat, fins i tot, a Euskal Herria t'ajuden si et veuen que t'ha passat alguna cosa, en fí.

Us explicare un altra anécdota, un dia, o sé si us recordeu, un nen de dos anys li va donar una patada a una brossa d'escombreria i hi habia una bomba, això em va emprenyar moltísim, jo sabia que una veina meva era de HB, i li vaig dir de tot, menys maca i a més li vaig dir que l'ETA, eren uns fills de sa mara. Bé, donçs mai he rebut amenaçes de ningú i mai em van fer mal. Quan vaig vindre aquí a Catalunya, jo no volia, però ara tampoc marxaria, per l'unica raó que ho faria, seria per tornar a Euskal Herria, el que passa és que tinc la meva vida aquí, en fí, això ja són temes personals.

Però també han fet crims el Batallón Vasco Español, el GAL, i el govern central, no crec que siguin precisament innocents, el que passa, és que no ens informen, perque no els interessa.

Us deixo la reflexió d'un altra blog: Support a Euskal Herria

Però la majoria de la societat espanyola i catalana, fruit d’una política informativa deliberada i ancorada en la propaganda estatal, desconeix la dimensió real del sofriment –de tots els sofriments– viscuts al País Basc. Fruit de la repressió estatal el conflicte ‘del Nord’ acumula en quatre dècades més de 30.000 detinguts, 16.000 empresonats i 7.000 persones torturades. I segons la Fundació Euskal Memoria, 470 morts contabilitzats a l’altra banda, 13 d’ells com a conseqüència directa de la tortura i 16 morts a la presó. D’aquests, segons dades compilades per l’activista dels moviments socials bascos Sabino Ormazabal, 122 van ser assassinades per forces de seguretat de l’Estat i 75 per grups ultres parapolicials. A les dades del sofriment acumulat per l’esquerra abertzale cal afegir un mínim de 666 persones ferides per la policia, 14 dones violades, 255 agressions ultres i 58 segrestades. En total, més de 1.037 actes de guerra bruta, als que cal afegir el balanç mortal de la dispersió penitenciària: 16 familiars en més de 400 accidents acumulats en 22 anys. Ahir nit, Fernando Jauregui, un dels periodistes antiterroristes estrella, comentava per primer cop, rere 22 anys, i en directe al plató de TVE: “sempre vaig saber que la dispersió era inconstitucional”. Temps de veritats negades, doncs, afirmades pels qui sempre ho havien negat tot.




I avui, sento dir al Rajoy, dir que no pensa parlar de res amb l'ETA, aleshores, qué volen?, que torni a sorgir?. Nosaltres els independentistes volem la independència en PAU!!



CERCA SEARCH

Búsqueda personalizada